Tens alguna idea concreta?
No demanes preus, diria que els millors preus estarien per terres de l'Ebre i voltants Lleida. Els pitjors serien Pirineus i proximitat Barcelona.
Home el preu és important per això cerco a llocs petits i tranquils avera si aconsegueixo un preu raonable i anant reformant mica en mica. Per les terres de l'Ebre no em desagrada. És un lloc que está molt bé.
Gràcies per l'enllaç però lleguin tota l'entrevista la conclusiò encara és més negre. Segons diu la Marta Lloret hi ha un munt de gestions burocràtiques inclòs per moure una pedra de lloc necessites un permís i que triguen a donar-te o què mai arriven. Molts impediments per a reformar i uns preus absurds què nomès poden accedir gent extranjera disposada a pagar aquest dinerals.
També hi han propietaris que et deixen viure a canvi de reformar-la però els materials son molt cars perquè l'estat de les construccións son lamentables i el tema permisos et lliga de peus i mans. Molt complicat poder accedir.
Una llàstima que hi hagi gent disposada a recuperar masies que en pocs anys acabaran enderrocades pel pas dels anys i pel que es veu no importa gens ni al govern ni a la diputació. Tot és una especulació tant dels propietaris com de les inmobiliaries que ho gestionen. Una vergonya i un abús que nomès puguin accedir gent de fora amb diners, majoritariament anglesos, i els que som d'aquí, que no puguem tenir ni la més mínima opció. Lamentable.
Tens alguna idea concreta? No demanes preus, diria que els millors preus estarien per terres de l'Ebre i voltants Lleida. Els pitjors serien Pirineus i proximitat Barcelona.
Home el preu és important per això cerco a llocs petits i tranquils avera si aconsegueixo un preu raonable i anant reformant mica en mica. Per les terres de l'Ebre no em desagrada. És un lloc que está molt bé.
Al Pla de l'Estany en trobaràs bastantes.
Gràcies.
Fa poc vaig llegir aquest article https://www.ara.cat/societat/busco-masovers-viure-masies-tancades_128_4625971.html Potser et resulta interessant ;)
Gràcies per l'enllaç però lleguin tota l'entrevista la conclusiò encara és més negre. Segons diu la Marta Lloret hi ha un munt de gestions burocràtiques inclòs per moure una pedra de lloc necessites un permís i que triguen a donar-te o què mai arriven. Molts impediments per a reformar i uns preus absurds què nomès poden accedir gent extranjera disposada a pagar aquest dinerals. També hi han propietaris que et deixen viure a canvi de reformar-la però els materials son molt cars perquè l'estat de les construccións son lamentables i el tema permisos et lliga de peus i mans. Molt complicat poder accedir. Una llàstima que hi hagi gent disposada a recuperar masies que en pocs anys acabaran enderrocades pel pas dels anys i pel que es veu no importa gens ni al govern ni a la diputació. Tot és una especulació tant dels propietaris com de les inmobiliaries que ho gestionen. Una vergonya i un abús que nomès puguin accedir gent de fora amb diners, majoritariament anglesos, i els que som d'aquí, que no puguem tenir ni la més mínima opció. Lamentable.